🎉 🐎 🌟 F E S T E S D E M E N O R C A 🎉 🐎 🌟

🎉    🐎    🌟    F  E  S  T  E  S  D  E  M  E  N  O  R  C  A    🎉    🐎    🌟

FESTES DE SANT JOAN • CIUTADELLA DE MENORCA

Sant Joan (Ciutadella)


Les festes de Sant Joan, que se celebren a Ciutadella el 23 i 24 de juny, amb un pròleg especial el diumenge anterior a aquestes dates, se situen en el lloc de les celebracions arcaiques del solstici d’estiu, en què es festejava el triomf del sol i de la llum (dies més llargs de l’any) amb diferents rituals amb referències a la fertilitat i a la productivitat de la terra. A Menorca, com en tot l’àmbit cultural mediterrani, les creences populars tradicionals atribueixen propietats màgiques especials a la nit de Sant Joan. Aquests sediments tan antics, en l’actualitat només perduren en l’inconscient de la festa menorquina.

L’estructura actual de la festa és producte de la sedimentació històrica local. El seu origen es remunta als inicis del segle XIV, quan una obreria del sant es dirigia en romeria a cavall a una petita ermita rural situada a cinc quilòmetres de Ciutadella per honorar el seu patró sant Joan Baptista. En la vigília de la festa, els membres de l’Obreria de Sant Joan recorrien la ciutat per obtenir donatius i per convidar els ciutadans a participar en la celebració religiosa en honor al sant. D’aquí l’origen de la denominació que s’utilitza per referir-se als cavallers, “caixers”, que eren els responsables de la caixa. Els caixers representen els diferents estaments socials de l’època: clergat, noblesa, artesans i pagesos; mentre que els cavallers són tots pagesos de diverses edats. Com ho feien les antigues obreries, són nomenats per ocupar aquest càrrec durant un bienni, designació que, segons els protocols actuals, es duu a terme el 9 de juliol, data que commemora l’aniversari de la destrucció de Ciutadella pels turcs el 1558, conegut com
 s’any de sa desgràcia.
Diumenge des Be
Amb aquest nom és conegut el diumenge abans del dia del sant i és l’inici de totes les celebracions. En aquest dia es reuneixen els membres de la Junta de Caixers al palau del caixer senyor, on aquest lliura la bandera de la festa al caixer fadrí. A les nou en punt, el fabioler sona per primera vegada el tambor i el fabiol; i seguint un ordre rigorós la Comitiva visita les autoritats, el bisbe, els nobles, els cavallers que prendran part en la colcada i altres persones i entitats. És costum que el cap de la casa visitada faci un donatiu en doblers; antigament la capta del dia era destinada a l’obreria del sant per sufragar les despeses.
El personatge més vistós i que només podem veure en aquesta diada és s’homo des be, un home vestit amb pells de be, amb creus d’almangra pintades als peus descalços i als braços i carregat amb un anyell (un be). És la simbologia viva de sant Joan Baptista.

La nit anterior, la família de qui serà s’homo des be vetla l’animal, ben net i preparat per sortir l’endemà, a la posada que tenen dins el poble. Aquesta vetla, que antigament es feia en la intimitat de la família, avui dia ha esdevingut un acte molt concorregut i en el qual participa tota la població que acudeix en gernació fins a la casa per veure el be que ensoldemà, guarnit amb flocs de colors, recorrerà els carrers de Ciutadella.
Els actes d’aquest dia constitueixen la part més moderna de la festa ja que, segons sembla, la primera notícia que es té de la celebració del Dia des Be és del 18 de juny de 1844, quan el caixer senyor d’aquell any, que era propietari de la baronia de Lluriac, va redactar un reglament en què canvià el costum d’anar de lloc en lloc pel d’anar a visitar les posades que els pagesos tenien a la ciutat. Sembla que fou en aquell temps que s’introduïren els fracs com a vestimenta i es creà la figura de s’homo des be per donar més vistositat a la festa.
Dissabte de Sant Joan
A les dues del capvespre de dia 23 de juny, el fabioler, cavalcant un ase de cria, es presenta al palau del caixer senyor a demanar-li permís per iniciar el replec de caixers i cavallers i, així, començar els actes que se celebraran.
Un dels actes que podem destacar, el primer de les festes, és el Caragol des Born, animat per la banda de música i que té lloc a la plaça des Born. Tot seguit la colcada es dirigeix a l’ermita de Sant Joan de Missa per resar Completes.

A la posta de sol els caixers tornen a la vila, on reben una canya verda abans de trobar-se novament als carrers del nucli antic de Ciutadella per fer les Corregudes a sa Plaça i el Caragol de Santa Clara. La jornada acaba amb la beguda al palau del caixer senyor on els caixers i cavallers que han participat en la colcada, asseguts de major a menor, són obsequiats amb un àpat. Primer els serveixen les ensaïmades, que els cavallers col·loquen, en un tovalló blanc, damunt la guindola que s’han posat entre les cuixes per fer de taula. A continuació els ofereixen una escudella de xocolata i, en acabar, una dolsa i un got d’aigua fresca. Finalment els serveixen un plat amb dos-cents grams de confits, quatre macarrons i quatre dolços, i després es reparteixen copes de licor de menta, anissat o vi dolç i tres puros fermats amb una veta vermella. Acabada la vetllada, cada cavaler és obsequiat amb una aluda amb macarrons, dolços i i confits.
Dia de Sant Joan
Ja de bon matí, a primera hora, el fabioler torna a iniciar el replec dels caixers. Els actes més importants que es poden destacar del matí del dia de Sant Joan són les proves dels Jocs des Pla que tindran lloc el capvespre, les Corregudes a sa Plaça, el Caragol de Santa Clara i la Missa de Caixers que se celebra a la Catedral.

Al capvespre, la colcada davalla al Pla, on ja esperen la corporació municipal, que hi ha estat expressament convidada pel caixer senyor, i la banda de música que animarà la festa. Després de fer un primer caragol es fan els jocs de s’ensortilla, de ses carotes i de córrer abraçats. Finalment, acabats els jocs, es fa el darrer caragol i la colcada, igual que el vespre anterior, torna a ses Voltes, on tenen lloc les corregudes, i es fa el darrer Caragol de Santa Clara. La festa acaba amb el darrer toc de fabiol que sona el fabioler quan, després de la beguda de cal caixer senyor i enmig d’un respectuós silenci, tots els participants en la colcada acompanyen el caixer capellà fins a la porta de ca seva; i després d’aquest darrer toc, amb l’expressió “fins l’any que ve (o fins a una altra) si Déu vol”, s’acomiaden les festes de Ciutadella.

Actes complementaris
Els festers
La vigília del dissabte de Sant Joan, Ciutadella, igual que moltes ciutats mediterrànies, celebra la nit entorn del foc. És una vetlada màgica, en la qual Ciutadella s’il·lumina amb la llum de les fogueres, denominades “festers”, acompanyades per ballades populars, torrades de sobrassada i alguns concerts protagonitzats per grups musicals de l’illa. Antigament, els festers s’encenien el Dissabte de Sant Joan, quan la colcada tornava a entrar dins la ciutat després de visitar l’ermita de Sant Joan de Missa.
Dia de Sant Joanet

Dia 25 de juny és un dia de descans per a tots els que han participat de la festa. Des de fa uns anys es reserva aquest dia per celebrar la traca final, els focs artificials que es fan a la badia de Ciutadella i que es poden veure molt bé des del castell de Sant Nicolau, a la bocana del port, on també té lloc una revetla per als que encara tenen ganes de festa.

FESTES DE SANT JOAN • CIUTADELLA DE MENORCA

FESTES DE SANT MARTI • ES MERCADAL

FESTES DE SANT ANTONI • FORNELLS

FESTES DE SANT JAUME • ES CASTELL

FESTES DE SANT CRISTÒFOL • ES MIGJORN GRAN

FESTES DE SANT GAIETÀ • LLUCMAÇANES

FESTES DE SANT LLORENÇ • ALAIOR

FESTES DE SANT CLIMENT • SANT CLIMENT

FESTES DE SANT BARTOMEU • FERRERIES

FESTES DE SANT LLUIS • SANT LLUIS

FESTES DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA • MAÓ

FESTES DE MENORCA

FESTES DE MENORCA
A Menorca, anualment i al llarg de l’estiu, cada poble i ciutat de l’illa celebra les seves festes tradicionals, que la gent espera i viu amb il·lusió. La festa menorquina és protagonitzada pels cavalls i els seus genets...

ORÍGEN DE LES FESTES

ORÍGEN DE LES FESTES
L’origen de les festes de Menorca és religiós. Després de la conquesta de Menorca el 1287 per Alfons el Liberal, l’illa passà a mans de la corona aragonesa...

HISTÒRIA DE LES FESTES

HISTÒRIA DE LES FESTES
Les festes patronals de Menorca són de tradició centenària que tenen el seu origen a les Festes de Sant Joan, que se celebren en Ciutadella des del segle XIV.

LES FESTES PATRONALS

LES FESTES PATRONALS
A Menorca, anualment i al llarg de l’estiu, cada poble i ciutat de l’illa celebra les sevesfestes tradicionals, que la gent espera i viu amb il·lusió...

ORNAMENTS DELS CAVALLS

ORNAMENTS DELS CAVALLS
Els cavalls que participen en la Colcada són guarnits de diverses maneres en correspondència amb la categoria del seu caixer o cavaller...

JUNTA DE CAIXERS

JUNTA DE CAIXERS
Les festes de Menorca són presidides i dirigides per la Junta de Caixers, que és el grup de persones responsables del bon funcionament de la festa i està formada pels representants de l’antiga societat illenca...

INDUMENTARIA

INDUMENTARIA
La indumentària dels membres de la Colcada ha evolucionat amb el temps segons els corrents de la moda...

CAVALL MENORQUÍ

CAVALL MENORQUÍ
L’element bàsic actual de les festes de Menorca és el cavall de raça menorquina, ja que sense aquest animal noble la festa no seria el que és...

POMADA Ò GIN AMB LLIMONADA

POMADA Ò GIN AMB LLIMONADA
La pomada o gin amb llimonada és una beguda típica deMenorca, que s’obté mesclant gin de Menorca (Gin Xoriguer) amb llimonada carbonatada....

LA COLCADA

LA COLCADA
La qualcada, està formada pel conjunt de caixers i cavallers que participen en les festes menorquines...

GIN XORIGUER

GIN XORIGUER
Milers de mariners i de soldats anglesos protegien l’illa i eren clients de les tavernes locals on no trobaven l’aiguardent llavors de moda a la seva pàtria: el GIN...

🎉 🐎 🌟 F E S T E S D E M E N O R C A 🎉 🐎 🌟

🎉    🐎    🌟    F  E  S  T  E  S  D  E  M  E  N  O  R  C  A    🎉    🐎    🌟