A Menorca, anualment i al llarg de l’estiu, cada poble i ciutat de l’illa celebra les seves festes tradicionals, que la gent espera i viu amb il·lusió. La festa menorquina és protagonitzada pels cavalls i els seus genets, que participen en diferents actes protocol·laris i són el centre d’atenció de la festa. La resta d’actes (lúdics, culturals i esportius) completen unes festes participatives que, com totes les festes que es mantenen vives, han conegut canvis al llarg dels anys.
A l’illa de Menorca podem afirmar que les festes patronals són ben vives: es redacten protocols, es parla del paper de la dona dins la festa, de si les festes s’han de continuar fent (o no) “com s’han fet des de sempre”, etc.; tantes i tantes qüestions que la gent planteja i que demostren que la festa del poble és viva.
Durant la darrera dècada, una de les qüestions de què s’ha parlat més és del fet de la uniformització que pateixen les festes, i més d’ençà que, en la dècada dels anys noranta del segle XX, es van redactar o revisar els protocols d’organització a diverses poblacions, amb els quals es produí una certa santjoanització de l’organització i dels actes de les colcades de la resta de pobles de Menorca. Així, podem afirmar que totes les festes de l’illa tenen semblances, tot i que cada poble té uns trets característics que no haurien de perdre mai.
Tanmateix, cal tenir en compte que la festa, es vulgui o no, sofreix canvis. Uns són més patents, uns altres gairebé imperceptibles, però en el seu conjunt fan que la festa evolucioni. Els canvis de mentalitat d’un poble, en arrelar dins la societat, seran els que marcaran la festa, i sense renunciar a la seva essència, ha de ser la festa del poble i hi ha de participar el poble, sens que ningú en quedi al marge. Per açò, cal assegurar que en la varietat d’actes que s’organitzen hi pugui participar tothom sense exclusió, i un exemple d’això és la participació més activa de la dona que s’ha viscut al llarg d’aquestes tres darreres dècades. Només així serà realment sentida per tots els que la viuen, i sense aquesta participació activa de la gent, la festa podria convertir-se en un simple acte folklòric i correria un vertader perill d’extinció.
Tanmateix, cal tenir en compte que la festa, es vulgui o no, sofreix canvis. Uns són més patents, uns altres gairebé imperceptibles, però en el seu conjunt fan que la festa evolucioni. Els canvis de mentalitat d’un poble, en arrelar dins la societat, seran els que marcaran la festa, i sense renunciar a la seva essència, ha de ser la festa del poble i hi ha de participar el poble, sens que ningú en quedi al marge. Per açò, cal assegurar que en la varietat d’actes que s’organitzen hi pugui participar tothom sense exclusió, i un exemple d’això és la participació més activa de la dona que s’ha viscut al llarg d’aquestes tres darreres dècades. Només així serà realment sentida per tots els que la viuen, i sense aquesta participació activa de la gent, la festa podria convertir-se en un simple acte folklòric i correria un vertader perill d’extinció.
Tot aquest procés ha fet que avui les festes tradicionals de Menorca siguin més importants que mai i que hi participin tres actors de primera línia: els genets o caixersamb els seus cavalls de raça menorquina, les bandes de música i la gernació de gent que viuen i gaudeixen de la festa, que han passat de ser simples espectadors dels actes de la colcada a participar-hi activament. Si hi manqués un d’aquests tres elements el temps festiu ja no seria el mateix.