🎉 🐎 🌟 F E S T E S D E M E N O R C A 🎉 🐎 🌟

🎉    🐎    🌟    F  E  S  T  E  S  D  E  M  E  N  O  R  C  A    🎉    🐎    🌟

SANT JOAN • CIUTADELLA

Catalan

DIA DES BE

Amb aquest nom és conegut el diumenge abans dels dies 23 i 24 de juny. Aquest acte és l'inici de totes les celebracions. Aquest dia es reuneixen els membres de la Junta de Caixers al palau del Caixer Senyor, on aquest entrega la bandera al Caixer Fadrí i on, a les 9 del matí en punt, el fabioler sona per primera vegada el tambor i el fabiol.
Després, i seguint un ordre rigorós, la comitiva visita l’Ajuntament, el Bisbe, els nobles, els cavallers que prendran part en la qualcada, i els propietaris de llocs que aporten cavall a la qualcada. El personatge més vistós i que només podem veure en aquesta diada és l'homo des be: un home vestit amb pells de be, amb creus pintades als peus i als braços, i carregat amb un anyell; és la simbologia viva de Sant Joan Baptista.
Paral·lelament, al fosquet, a l'avinguda de la Constitució hi té lloc la primera tirada d'avellanes de les festes i, davant el bar de Calós, la Banda Municipal de Música interpreta el primer Jaleo, sense cavalls.

DISSABTE DE SANT JOAN

Un poc abans de les dues del capvespre del 23 de juny, el fabioler, muntat en la somereta, es dirigeix al palau del caixer senyor per a demanar permís per començar a fer el replec de la Qualcada. Atorgat el permís, toca el fabiol i el tambor, i s’inicia així el replec.
Completada la Qualcada, es dirigeix a l’Hospital Municipal; i desfila per la plaça a fi que els internats, des de finestres i balcons, puguin fruir uns minuts de les festes.
Els membres de la Qualcada van entrant a la plaça des Born, i es col·loquen així com poden a la banda dreta. A les sis en punt és quan el caixer senyor i el caixer capellà fan l’entrada i saluden al galop, moment en el qual esclata la música del Jaleo i comença el Caragol des Born. En el llenguatge popular d’aquestes festes, s’anomena caragol a un recorregut delimitat entorn al qual s’hi fan, normalment, tres voltes a cavall. En aquest cas, la primera i la tercera voltes són amenitzades amb la música del Jaleo; i constitueix un dels actes més espectaculars i alegres de la festa.
Un cop acabat el Caragol, la Qualcada surt de la plaça i va cap a l’ermita de Sant Joan de Missa, passant per la plaça d’Artrutx. Una vegada a l'ermita, té lloc la cerimònia del Cant de Vespres.
De tornada, la Qualcada entra a la ciutat a sol post pel carrer de Sor Àgueda, i segueix després per la Contramurada i el carrer de Maó, per tal d’anar a Córrer a sa Plaça, que consisteix a anar tres vegades de la plaça Nova a la plaça de la Catedral, i viceversa. Acabades les Corregudes, la comitiva es disposa a començar el Caragol de Santa Clara.
El Caragol de Santa Clara consisteix a fer tres passades pels carrers de sa Font, placeta des Bastió, Santa Rosalia, Maria Auxiliadora, Francesc de Borja Moll, placeta des Bastió, ses Roques, Sant Cristòfol i Sant Climent, començant i acabant davant del monestir de Santa Clara. Els genets han d’entrar a cavall dins el pati del convent, fer-hi una volta i saludar encarant-se a la façana de l’edifici. Els cavalls fan entra, és a dir, que entren i surten de les cases amb el consentiment dels propietaris durant el seu recorregut. També és un moment que aprofiten tant fillets com avis per a fer sa capadeta des de portals i finestres, acaronant suaument el cap dels cavalls quan tenen l’oportunitat.
Després, ja sense els cavalls, caixers i cavallers celebren una beguda al palau del Caixer Senyor. Després, la comitiva va a deixar el Caixer Capellà, i allà es dóna per acabada la tanda del Dissabte de Sant Joan.

DIA DE SANT JOAN

A primera hora del dia el fabioler ja torna a ser al carrer per fer el replec, i a les vuit del matí va al palau del caixer senyor a demanar permís per iniciar els actes de la primera part del dia.
L'acte més important del matí i el més important de caire religiós de les festes és la Missa dels Caixers, que se celebra a la Catedral, després que la qualcada hagi anat al pla de Sant Joan perquè els cavallers provin els jocs que han de fer al capvespre, i hagin fet les Corregudes a ses Voltes i el Caragol de Santa Clara.
La beguda del caixer capellà al Seminari, després de la Missa dels Caixers, tanca els actes del matí i precedeix una nova sol·licitud de permís del fabioler al palau del caixer senyor per iniciar els actes del capvespre i del vespre del Dia de Sant Joan.
Després de la Convidada a l'Ajuntament (plaça des Born), la qualcada davalla al pla de Sant Joan, on s'hi fan dos caragols (un al principi i un altre al final) i els jocs de l'ensortilla, de rompre les carotes i de córrer abraçats. És, juntament amb el Caragol des Born del Dissabte de Sant Joan, un dels moments de màxima atenció i de més perill de les festes.
Si voleu veure bé com són aquests jocs, caldrà que estigueu molt atents als avisos del fabioler, que no perdeu de vista els cavallers que hi prenen part i que respecteu el passadís per al pas, al galop, dels cavalls. En cas contrari, no podreu gaudir d'aquest espectacle inimaginable i estareu en perill.
Acabats els jocs i caragols del Pla, la qualcada torna, igual que el vespre anterior, a ses Voltes i acaben les festes amb el Caragol de Santa Clara i la beguda al palau del caixer senyor.
Si es vol allargar un poc més la festa, s'ha d'esperar que els cavallers surtin de cal caixer senyor i, ja de matinada, vagin a deixar el caixer capellà a ca seva. Si ho feis així, assistireu al comiat del caixer capellà per part de tots els altres caixers i cavallers, i escoltareu en silenci els darrers sons del tambor i el fabiol.


Español


DIA DES BE

Con este nombre se conoce el Domingo antes de los días 23 y 24 de junio. Este acto es el inicio de todas las celebracions. Los integrantes de la Junta de Caixers se reúnen en el Palacio del Caixer Senyor, donde éste entrega la bandera al Caixer Fadrí y a las nueve de la mañana en punto, el ‘fabioler’ suena por primera vez el ‘tambor i fabiol’.
Después, y siguiendo un orden riguroso, la comitiva visita el Ayuntamiento, el Palacio episcopal, los nobles, los ‘cavallers’ que formarán parte de la ‘qualcada’ y los propietarios de las fincas que aportan caballos a la fiesta. El personaje más vistoso, y que solo se puede ver durante este día, es el ‘Homo des Be’: un hombre vestido con pieles de cordero, con cruces pintadas en los pies, brazos y en la frente, y cargado con un cordero: es la simbologia de San Juan Bautista.
Paralelamente, al caer la tarde, la Avenida de la Constitució acoge el primer lanzamiento de avellanas de las fiestas, y en frente del bar de Calós, la Banda Municipal de Música interpreta el primer Jaleo, pero sin caballos.

SÁBADO DE SAN JUAN

Un poco antes de las dos de la tarde del 23 de junio, el ‘fabioler’, montado en un burro (‘somereta’), se dirige al palacio del Caixer Senyor para pedir permiso para empezar a reunir a los integrantes de la ‘qualcada’ (conjunto de caballos y jinetes que participan en la fiesta). Esta acción se llama ‘replec’. Una vez obtenido el permiso, el ‘fabioler’ toca el ‘fabioly el tambor y se inicia de este modo el ‘replec’.
Una vez reunida tota la ‘qualcada’, ésta se dirige al Hospital Municipal y desfila por la plaza para que los internos puedan disfrutar unos minutos de las fiestas.
Acto seguido, los integrantes de la ‘qualcada’ van entrando a la Plaça des Born, y se colocan como pueden en el margen derecho de este espacio. A las seis en punto, el Caixer Senyor y el Caixer Capellà hacen entrada en la plaza al galope mientras saludan. En este momento, suena la música del Jaleo y empieza el Caragol des Born. En el lenguaje popular de Sant Joan, se llama ‘caragol’ a un recorrido delimitado por el cual se hacen, normalmente, tres vueltas a caballo. En este caso, la primera y tercera vuelta están amenizadas con la música del Jaleo. Es uno de los actos más espectaculares de la fiesta.
Una vez terminado el ‘caragol’, la ‘qualcada’ sale de la plaza y se dirige a la ermita de Sant Joan de Missa, pasando por la Plaça d’Artrutx. Una vez en la ermita, tiene lugar la ceremonia del ‘Cant de Vespres’.
La ‘qualcada’ entra de nuevo en la ciudad cuando el sol ya se ha puesto, y accede por la calle de Sor Àgueda, siguiendo luego por la Contramurada y el Carrer de Maó, para ir a las Corregudes de Sa Plaça. Este acto consiste en ir tres veces desde la Plaça Nova hasta la Plaça de la Catedral y viceversa. Una vez finalizadas las ‘Corregudes’, la comitiva se dispone a empezar el Caragol de Santa Clara.
El Caragol de Santa Clara consiste en hacer tres vueltas por las calles Sa Font, Plaçeta des Bastió, Santa Rosalia, Maria Auxiliadora, Francesc de Borja Moll, Plaçeta des Bastió, Ses Roques, Sant Cristòfol y Sant Climent, comenzando y acabando delante del monasterio de Santa Clara. Los ‘cavallers’ deben entrar a caballo en el patio del convento, dar una vuelta y saludar encarándose a la fachada del edificio. Los caballos ‘fan entra’, es decir, que entran y salen de las casas durante su recorrido con el consentimiento de los propietarios. Es también un momento que aprovechan tanto niños como abuelos para hacer ‘sa capadeta’ (acariciar suavemente la cabeza del caballo) desde portales y ventanas.
Antes de llegar a la ‘Beguda’ (un refrigerio para la ‘qualcada’), la comitiva deja el Caixer Capellà y el Caixer Senyor. Después, ya sin caballos, ‘caixers’ y ‘cavallers’ celebran una bebida en el Palacio del Caixer Senyor. Después, la comitiva deja al Caixer Capellà, y se da por terminada la jornada del Dissabte de Sant Joan.

DIA DE SAN JUAN

A primera hora del día, el ‘fabioler’ vuelve a activar la fiesta, y a las ocho de la mañana comienza el ‘replec’ (la reunión de todos los ‘caixers’ y ‘cavallers’). El acto más importante de la mañana y el más importante en el plano religioso de las fiestas es la ‘Missa de Caixers’, una eucaristia que se celebra en la Catedral después de que la ‘qualcada’ haya acudido al Pla de Sant Joan para que los ‘cavallers’ ensayen los juegos que celebrarán formalmente por la tarde, y hayan también celebrado las ‘Corregudes’ en Ses Voltes y el Caragol de Santa Clara.
La ‘beguda’ (refrigerio) del Caixer Capellà en el Seminario, tras la Missa de Caixers, cierra los actos de la mañana y precede una nueva petición de permiso del ‘fabioler’ en el Palacio del Caixer Senyor para iniciar los actos de la tarde y la noche del Día de Sant Joan.
Después del ‘replec’ y de la ‘Convidada’ en el Ayuntamiento (acto en el que la comitiva invita a la Corporación municipal a presenciar los Jocs des Pla), la ‘qualcada’ celebra el ‘Caragol dels Casats’ antes de bajar al Pla de Sant Joan. Allí, se realizan dos ‘caragols’ (uno al principio y otro al final) y los juegos de la ‘ensortilla’, ‘rompre carotes’ y correr abrazados. Es uno de los momentos de más peligro de las fiestas.
Si quereis presenciar estos juegos, hay que estar muy atentos a los avisos del ‘fabioler’, no perder de vista a los ‘cavallers’ que toman parte de los juegos y que respetéis el pasillo para que los caballos puedan pasar al galope. En caso contrario, no podréis disfrutar de este espectáculo y podreis estar en peligro.
Una vez acabados los juegos y los ‘caragols’ de Es Pla, la ‘qualcada’ vuelve a Ses Voltes y terminan las fiestas con el Caragol de Santa Clara y la ‘beguda’ en el palacio del Caixer Senyor.
Si se quiere prolongar la fiesta, hay que esperar que los ‘cavallers’ dejen el palacio del Caixer Senyor y, ya de madrugada, acuden a dejar el Caixer Capellà en su casa. En este caso, podréis escuchar en silencio los emotivos últimos sonidos del tambor y el ‘fabiol’.


Ingles

DAY OF THE LAMB (DIA DES BE)

This is the name by which the Sunday before June 23 and 24 is known. This act kicks off the celebrations. On this day the Committee of “Caixers” gets together at the Lord Caixer’s (caixer senyor) palace where this member gives the flag to the Flagbearer Ciaxer (caixer fadrí), and where, at exactly 9:00 a.m., the piper sounds the drum and the flute for the first time.
Next, and following a prescribed order, the group visits the town hall, the bishop, the nobles, the horsemen who are to ride in the parade, and the horse owners. The most noteworthy figure, who can only be seen on this holiday, is the lamb man (l’home des be) – a man dressed in lambskins with crosses painted on his feet, arms and forehead, who is carrying a lamb on his back. He is a living symbol of Saint John the Baptist.
At nightfall, the festivities’ first hazelnut throw takes place on l’Avinguda de la Constitució and the municipal orchestra plays the first “jaleo” without horses.


SAN JUAN SATURDAY (DISSABTE DE SANT JOAN)


Just before two in the afternoon, the piper, astride the ass known as the “somereta”, heads for the Lord Caixer’s (Caixer Senyor) palace to ask permission to begin the call to the parade. When he gets permission, he sounds the drum and the flute, beginning the call to attention.
When the parade is over, he heads for the municipal hospital and marches around the plaza so that the hospitalized can enjoy a few minutes of the festivities from their windows and balconies.
The paraders come into the des Born plaza and squeeze themselves along the right side. At six o’clock sharp, the Lord Caixer and the Chaplain Caixer (Caixer Capellà) enter at a gallop, waving. Just then the Jaleo music sounds and the des Born caragol is underway. In the slang particular to these festivities, a “caragol” is a delineated route that is usually run three times on horseback. In this case, the first and third rounds are accompanied by the music of the Jaleo, making it one of the most amazing and joyous acts in the entire celebration.
When the caragol is over, the parade leaves the plaza and heads for the Sant Joan de la Missa chapel, passing through the Plaça d’Artutx. The singing of vespers ceremony begins when they get to the chapel.
On the way back, the parade enters the city at sundown by Sor Àgueda Street, continuing down along the wall and Maó Street in order to go to the Sa Plaça Run, which consist of going back and forth three times between the Plaça Nova and the Plaça de la Catedral. When the runs are over, the group gets itself together to start the Saint Claire caragol (Caragol de Santa Clara).
The Saint Claire caragol consists of three turns over the streets Sa Font, placeta des Bastió, Santa Rosalia, Maria Auxiliadora, Francesc de Borja Moll, placeta des Bastió, ses Roques, Sant Cristòfol and Sant Climent, beginning and ending in front of the Saint Claire monastery. The riders must enter the convent patio on horseback, make a turn of it, and salute facing the building’s façade.
The horses come and go from houses with the owners’ permission during their route. It’s a moment when everyone from little children to grandparents takes the opportunity to reach out from doorways and windows to softly caress the horses’ heads when they get the chance.
Before going for refreshments, the group leaves the Chaplain Caixer and the Lord Caixer. Then, without the horses, the riders have a celebratory drink at the Lord Caixer’s palace. They then proceed to drop off the Chaplain Caixer, and the Saint John Saturday festivities come to an official close.


SAN JUAN DAY (DIA DE SANT JOAN)


First thing in the morning the piper starts up the festivities again. At 8 a.m. the call to attention begins. The morning’s most important event, and the most important religious act in all the festivities is the Caixers’ Mass. It is celebrated in the cathedral after the parade has passed by the pla de Sant Joan where the horsemen participate in the evening games, when they have made the runs, the laps and the Saint ClaireCaragol’ (Caragol de Santa Clara).
The Chaplain Caixer refreshment at the seminary, following the Caixers’ Mass, closes the morning festivities. It is followed by another request by the piper at the Lord Caixer Palace to kick off the sunset and evening Saint John’s Day activities.
After the piper sounds the invitation to the town hall (Plaça des Born), the parade goes down to the pla de Sant Joan, where two ‘caragols’ are scheduled (one at the start and one at the end), as well as the ring games (l’ensortilla), the breaking of the shields and the arm-in arm run. It is - together with the des Born caragol on Saint John’s Saturday - one of the festivities’ most attended and most dangerous moments.
If you want to really appreciate these games, you should pay close attention to the piper’s calls, keep your eye on the horsemen who are participating, and allow the horses to pass at a gallop the corridor marked off for them. Otherwise, you won’t appreciate this incredible spectacle and you will be in danger.
When the games and caragols are finished at des Pla, the parade returns, like the previous afternoon, to ses Voltes, and the festivities conclude with the Saint Claire Caragol and the refreshment at the Lord Caixer’s palace.














font: http://santjoan.ajciutadella.org

FESTES DE SANT JOAN • CIUTADELLA DE MENORCA

FESTES DE SANT MARTI • ES MERCADAL

FESTES DE SANT ANTONI • FORNELLS

FESTES DE SANT JAUME • ES CASTELL

FESTES DE SANT CRISTÒFOL • ES MIGJORN GRAN

FESTES DE SANT GAIETÀ • LLUCMAÇANES

FESTES DE SANT LLORENÇ • ALAIOR

FESTES DE SANT CLIMENT • SANT CLIMENT

FESTES DE SANT BARTOMEU • FERRERIES

FESTES DE SANT LLUIS • SANT LLUIS

FESTES DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA • MAÓ

FESTES DE MENORCA

FESTES DE MENORCA
A Menorca, anualment i al llarg de l’estiu, cada poble i ciutat de l’illa celebra les seves festes tradicionals, que la gent espera i viu amb il·lusió. La festa menorquina és protagonitzada pels cavalls i els seus genets...

ORÍGEN DE LES FESTES

ORÍGEN DE LES FESTES
L’origen de les festes de Menorca és religiós. Després de la conquesta de Menorca el 1287 per Alfons el Liberal, l’illa passà a mans de la corona aragonesa...

HISTÒRIA DE LES FESTES

HISTÒRIA DE LES FESTES
Les festes patronals de Menorca són de tradició centenària que tenen el seu origen a les Festes de Sant Joan, que se celebren en Ciutadella des del segle XIV.

LES FESTES PATRONALS

LES FESTES PATRONALS
A Menorca, anualment i al llarg de l’estiu, cada poble i ciutat de l’illa celebra les sevesfestes tradicionals, que la gent espera i viu amb il·lusió...

ORNAMENTS DELS CAVALLS

ORNAMENTS DELS CAVALLS
Els cavalls que participen en la Colcada són guarnits de diverses maneres en correspondència amb la categoria del seu caixer o cavaller...

JUNTA DE CAIXERS

JUNTA DE CAIXERS
Les festes de Menorca són presidides i dirigides per la Junta de Caixers, que és el grup de persones responsables del bon funcionament de la festa i està formada pels representants de l’antiga societat illenca...

INDUMENTARIA

INDUMENTARIA
La indumentària dels membres de la Colcada ha evolucionat amb el temps segons els corrents de la moda...

CAVALL MENORQUÍ

CAVALL MENORQUÍ
L’element bàsic actual de les festes de Menorca és el cavall de raça menorquina, ja que sense aquest animal noble la festa no seria el que és...

POMADA Ò GIN AMB LLIMONADA

POMADA Ò GIN AMB LLIMONADA
La pomada o gin amb llimonada és una beguda típica deMenorca, que s’obté mesclant gin de Menorca (Gin Xoriguer) amb llimonada carbonatada....

LA COLCADA

LA COLCADA
La qualcada, està formada pel conjunt de caixers i cavallers que participen en les festes menorquines...

GIN XORIGUER

GIN XORIGUER
Milers de mariners i de soldats anglesos protegien l’illa i eren clients de les tavernes locals on no trobaven l’aiguardent llavors de moda a la seva pàtria: el GIN...

🎉 🐎 🌟 F E S T E S D E M E N O R C A 🎉 🐎 🌟

🎉    🐎    🌟    F  E  S  T  E  S  D  E  M  E  N  O  R  C  A    🎉    🐎    🌟