L’origen de les festes de Menorca és religiós. Després de la conquesta de Menorca el 1287 per Alfons el Liberal, l’illa passà a mans de la corona aragonesa. Més tard, i gràcies al tractat d’Agnani signat el 1295, Menorca tornà a mans de Jaume II, rei del Regne de Mallorca i oncle del rei Alfons. En tot cas, l’illa havia deixat enrere el món musulmà i s’havia incorporat definitivament a l’esfera del cristianisme.
Pertànyer a un nou món implicava una organització social i política radicalment diferent. El 1301 fou un any decisiu per al futur administratiu i polític de l’illa de
Menorca. El 30 d’agost Jaume II de Mallorca atorgava la Carta de Poblament, document que marcà l’ordenament jurídic, econòmic, social, polític i urbanístic per a l’illa i que és una autèntica constitució menorquina, ja que defineix els privilegis i les franqueses dels habitants de Menorca.
Un altre document important per conèixer l’origen de les festes menorquines és el Pariatge, atorgat el 19 de març d’aquell mateix any. El Pariatge és el conveni entre el poder reial i les autoritats religioses per traçar la divisió eclesiàstica de l’illa, pel qual es determinava el percentatge que havien de recaptar les autoritats sobre els productes recollits de la terra (delme) i expressava la intenció de fer participar l’Església en aquell dret.
Amb aquella divisió eclesiàstica es van fundar set parròquies, entorn de les quals Jaume II pensava consolidar els futurs nuclis urbans dels pobles de l’illa. En aquelles parròquies els nous menorquins van començar a celebrar les diferents festes civicoreligioses que marcaven el calendari litúrgic.
L’organització de la societat
La festa, però, s’ha d’entendre dins l’estructura d’una societat estamental de l’època moderna. Açò vol dir que cada persona pertanyia a un braç o grup estamental: el ciutadà (braç major), el pagès (braç mitjà) i el menestral (braç menor), que tenien la responsabilitat d’ocupar els càrrecs públics a què els obligava el seu estament. D’aquí sortien elegits els jurats (regidors) que cada any s’ocupaven dels assumptes del poble.
A més, cada persona formava part d’algun dels gremis segons el seu ofici. Els gremis eren regits per una normativa que s’havia de complir i estaven subjectes al control de les autoritats municipals i del governador de l’illa. Cada gremi tenia els seus càrrecs directius, amb les funcions ben determinades: el sobreposat era el director del gremi elegit pels jurats de la Universitat (actual ajuntament) d’entre una terna presentada pels mestres del gremi;els caixers (dos o quatre) eren responsables de la part administrativa del gremi; els prohòmens(quatre) arbitraven les qüestions relatives a aquell gremi, i els oïdors de comptes intervenien en la seva administració econòmica.
