Sant Lluís, rei de França (Sant Lluís)
Les festes patronals de Sant Lluís, celebrades en honor de sant Lluís IX, rei de França, tenen lloc els dies 24 i 25 d’agost, però si aquestes dates caen en dia feiner es traslladen al cap de setmana següent.
Apunts històrics
L’origen de la festa és religiós i es remunta a la fundació de l’església que començaren a construir a la garriga de Binifadet l’any 1761, sota l’advocació de sant Lluís, rei de França, durant l’època de la breu dominació francesa de l’illa (1756-1763), a partir de la idea d’agrupar les nombroses casolanies disseminades al sud-est de l’illa que va donar lloc al naixement del poble de Sant Lluís.
 |
| Caixers de la Colcada de 1967 (Arxiu d'Antoni Seguí) |
Fins ben entrat el segle XIX, l’organització de les festes patronals era responsabilitat dels membres de l’Obreria de Sant Lluís o de la Fàbrica, els caixers, que sufragaven les despeses derivades dels actes com la missa major, el cant de Completes, la processó de sa Relíquia i altres actes lúdics com corregudes de cavalls i balls a la plaça, mitjançant les captes que feien per les cases del poble i pels llocs i les vinyes del terme municipal. Aquests caixers, normalment tres (un menestral mestre d’ofici i dos pagesos que podien ser del braç menor o del braç major), eren elegits per la Universitat per dos anys i també eren els responsables de l’administració i el manteniment del temple.
L’any 1812 Sant Lluís gaudí per primer cop d’un ajuntament propi durant catorze mesos, experiència que es va repetir entre els anys 1820-1823 i 1873-1845. Va ser llavors quan l’Ajuntament començà a organitzar els actes amb motiu de sant Lluís, que el 1825 fou elegit patró per votació popular; tot i que no és fins al 1904 que Sant Lluís té plena autonomia municipal.
Així, durant el segle XIX comparteixen protagonisme la missa major i les corregudes de cavalls, primer en es Cós i en els darrers anys (anys seixanta del segle XX) a la recta del Camp Sarc; mentre que els actes centrals de les festes com les coneixem avui dia, la Colcada i encara més tard el Jaleo, formen part de l’evolució de la festa a partir dels anys vint del segle passat, tot i que els actes més antics, els religiosos, com la missa i les completes no han sofert pràcticament cap canvi.
Des de 1992, una junta de caixers nomenada per l’Ajuntament vetla pel compliment dels diferents protocols que regulen la celebració d’aquests actes i que es refereixen a la peculiar vestimenta dels caixers, la composició i el recorregut de la qualcada, l’assistència als actes religiosos, etc.
Estructura i desenvolupament de la festa
L’inici oficial de la festa té lloc el divendres anterior amb la lectura del pregó a càrrec d’un personatge rellevant per a la història i la vida de Sant Lluís. Després d’aquest acte el caixer fadrí, acompanyat del fabioler, col·loca la bandera del patró al balcó de l’Ajuntament.
Dissabte de Sant Lluís
A les cinc del capvespre comencen els actes protocol·laris amb l’arribada del fabioler al Pla de sa Creu per demanar permís al batle per anar a recollir el caixer fadrí per tal de tornar-se a dirigir ambdós a l’Ajuntament per sol·licitar permís per començar el replec. En aquest acte se’ls llliura la bandera i el fabioler sona el primer toc de fabiol.
A continuació s’inicia el replec, primer dels caixers santlluïsers i posteriorment, al Molí de Dalt, dels caixers de la resta de l’illa, i tots junts van a cercar el caixer batle a l’Ajuntament, que s’incorpora a la Colcada amb el caixer municipal, i finalment recullen el caixer capellà.
Constituïda la Colcada, presidida pel caixer batle, fa un recorregut pels carrers del poble i es dirigeix a l’església parroquial, on té lloc el cant de completes, i un cop acabat aquest acte, es fa el Jaleo davant la mateixa església, que acaba amb un caragol pels carrers del poble de Sant Lluís.
Diumenge de Sant Lluís
A partir de les nou del matí es repeteix el protocol del dia anterior i, un cop tornada a reunir la Colcada, recorre els carers de la població i es dirigeix a l’església per celebrar la Missa de Caixers, durant la qual té lloc l’acte tradicional del repartiment de l’aigua-ros.
Després de la missa es fa un altre Jaleo davant l’església, al final del qual es lliuren les canyes verdes i les culleretes de plata als cavallers que hi han participat i, per acabar els actes protocol·laris es fa la beguda de caixers a l’Ajuntament.
Al llarg del cap de setmana, a més a més dels actes protocol·laris que formen part de la festa en si, es desenvolupen diferents actes, entre els quals destaquen els balls, la sortides dels gegants, la desfilada de carrosses, les curses de cavalls i el llançament de focs artificials.
