Sant Martí (es Mercadal)
Es Mercadal té per patró sant Martí des de les acaballes del segle XIV i ho celebra amb dues festes: una l’onze de novembre, dia propi del sant, i l’altra el tercer cap de setmana del mes de juliol.
Antigament la festivitat de l’onze de novembre girava entorn d’una missa cantada i completes; mentre que a l’estiu se celebrava la festa de Sant Joanet, solemnitzada amb ball encantat i corregudes públiques. Aquesta festivitat, però, desapareix els darrers anys del segle XVIII i a partir de 1785 Sant Martí també se celebra a l’estiu.
L’origen de la festa és religiós. El desenvolupament de les festivitats dels titulars de les parròquies illenques és molt similar. Les obreries, nomenades per les universitats, amb el vistiplau del rector de la parròquia, eren les que tenien cura de mantenir i organitzar la festa del sant sota l’advocació del qual s’organitzava l’obreria, i havien de procurar-se els cabals necessaris per ajudar al manteniment de l’església o capella, a més de fer-se càrrec de les despeses de la festa. Per aquest motiu els obrers anaven a captar, tant amb la pagesia com entre els vilatans. Amb el pas del temps els obrers o caixers van passar a ser nomenats només per organitzar i protagonitzar la festa fins avui.
L’Obreria de Sant Martí, d’ençà s’inicià la festa d’estiu, estava formada per dos obrers i un sobreposat. Els deu primers anys de sortir la qualcada, els dos caixers provenien del món rural, pagesos, mentre que el sobreposat en molts casos era menestral, i fadrí. La diferència amb l’estructura actual és que el caixer menestral podria ser el que complia amb les tasques del que ara en deim caixer casat i que no era com a tal, sinó com a caixer major.
D’altra banda, les corregudes eren un dels actes més tradicionals de la festa de Sant Martí. Les corregudes, que tenien lloc el diumenge a la tarda, estaven regides per un reglament manat per la Universitat; i no només eren de cavalls, sinó que també hi corrien homes, al·lots, pollins i ases. A partir de 1924, però, les corregudes van anar perdent interès i ja no es programaren cada any. Les darreres van tenir lloc dins els anys setanta del segle passat.
Estructura i desenvolupament
La festa s’inicia la vigília del tercer diumenge de juliol i segueix els protocols d’acord amb la tradició popular. L’ordre dels actes i la vestimenta dels components de la qualcada són alguns dels aspectes que es repeteixen any rere any. Els cavalls surten engalanats amb les crineres trenades, guarnits amb ornaments diversos i bandes de colors. El fabioler, muntat en un ase, obre el pas a la Colcada, que està formada per un representant del poder civil, el caixer batle, proveït amb la simbòlica vara de l’alcalde; un representant de l’Església, el caixer capellà; i un altre dels pagesos, el caixer pagès. Els acompanyen el caixer casat i el sobreposat, que porta la bandera de les festes.
Dissabte de Sant Martí
Els primers sons de tambor i fabiol des del balcó de l’Ajuntament, a les cinc del capvespre, inauguren la festa mentre tots els assistents guarden un silenci respectuós.
A partir d’aquest moment el fabioler comença el replec, al mateix temps que té lloc una cercavila amb els gegants i capgrossos. El primer d’incorporar-se a la Colcada serà el caixer sobreposat del bienni, amb qui van a l’Ajuntament a recollir la bandera, i després s’hi van afegint la resta de caixers. Amb la Colcada al complet, que tanquen el caixer capellà i el caixer batle, tornen a l’Ajuntament perquè aquest darrer pugui rebre el bastó de començament i llavors fan un recorregut pels carrers del poble fins arribar a la plaça Constitució.
En arribar a la plaça es fa el Jaleo, on els cavalls boten en un escenari festiu en el qual la banda de música toca les típiques melodies i el ja tan anomenat jaleo. Acabat aquest acte, cavalls i cavallers fan un caragol pel centre del poble i a continuació es dirigeixen a l’església de Sant Martí per celebrar les solemnes Completes. El dia s’acaba amb la Beguda de Caixers.
Diumenge de Sant Martí
A les nou en punt el fabioler comença el replec i, com el dia anterior, reunida ja tota la colcada, té lloc el Jaleo a la plaça de la Constitució, acte que acaba amb el lliurament de les canyes verdes als cavallers i, posteriorment, la Missa de Caixers.
Acabada la celebració religiosa, els components de la Colcada assisteix a la recepció que els ofereix l’Ajuntament a les cases consistorials, acte en el qual el batle rep la bandera de Sant Martí de mans del caixer sobreposat.
Els darrers actes de la festa són el comiat del caixer batle i del caixer capellà als seus domicilis i el darrer toc de fabiol. Al capvespre, a més, els caixers més joves, reparteixen l’aigua-ros per les cases del poble.